5 de novembre del 2011

ATSUKO TANAKA

Perquè la vida no és sols de blanc i negre,

perquè la formen més colors.

Perquè en la vida no estem sols,
i tots , no som iguals, 

ni sempre estem separats.
Perquè hi ha xarxes que ens connecten,
i aquestes, les decidim nosaltres.


La universitat sorprèn. Ja estem en marxa, aquest curs és l'important i no m'ha defraudat. En aquest cas via una projecte on els espais d'art contemporani, es treballen com a recurs didàctic en l'educació infantil. 
 
I, per què col·laboren en aquest projecte? Perquè no ens tanquem les portes a res i ens agrada que ens sorprenguen amb projectes on intervenim de forma directa. 
Com és treballa l'art contemporani amb xiquetes i xiquets petits; observem, analitzem, ens informen, l'espai, els materials, primers contactes... arran d'ATSUKO TANAKA.


Així mateix, en la propera exposició, serem nosaltres els qui conduirem als alumnes per l'espai i el posterior treball a l'aula. I tot açò sota el plantejament d'activitats de creació audiovisual.
No direu que no serà tot un repte!!!
 

Per saber més...  EACC

7 d’octubre del 2011

#MP1013A

Comence l'últim curs per arribar a ser mestra amb il·lusió ja que, es presenten assignatures plenes de possibilitats amb nens (allò que jo tant desitge), projectes d'aprenentatge-servei i moltes altres coses que tractaré de transmetre via el bloc. 

Però... aquest post va dedicat als alumnes de @jordi_a en l'assignatura #MP1013A. Tal volta, encara no coneixeu el potencial que aquesta pot oferir-vos, és per això que us recomane que tracteu d'aprofitar al màxim tot allò que davant vostre anirà transcorren i indagueu dintre vostre allò que defenseu, valoreu o preteneu en un futur com a docents. Sota la meua humil opinió tot això podrà conduir-vos a aprofitar l'assignatura. 
Jordi us oferira recomanacions i és clar, algun treball obligatori, però sou vosaltres els qui decidiu quin ús feu de tots els recursos i fins on voleu transmetre a la resta. Procureu no quedar-vos en observar que han fet abans altres alumnes. Esforceu-vos en ser únics, creatius i crítics amb el vostre treball, sols així descobrireu el vostre potencial com a persones i futurs docents.

Ànims i sort!

27 de juny del 2011

Aclaparada


Com vaig dir en el portafolis rebre felicitacions encoratja a seguir endavant però açò, aclapara!!!! El viaje de Estela, Investigando las TIC en el aula 3/4 : Todos somos Estela...
Per això, volia deixar constància en aquest espai les emocions i sentiments que estic vivint. 
Però, què fàcil i bonic és escriure sobre un full en blanc.... és en aquest espai on deixe anar tot allò que el meu pensament vol transmetre envers l'educació Però, i la pràctica docent, la realitat pura i dura: el nens i les nenes.

A dia d'avui estic a les portes de tercer i encara no he estat davant d'un nen de 3 a 6 anys. Creieu que estic rebent una bona formació?

Doncs malauradament, no és la millor!!! em falta el més important, el contacte amb els nens i les nenes!! Actualment he fet i aprés. Però, a més, necessite saber si el perfil de mestra que tracte de formar sobre el paper en blanc és l'adequat o per contra m'allunye de la realitat amb els nens i les nenes. Ja ho sé..., encara em queda molt per aprendre, però en aquest moment no deixe de plantejar-me el meu futur i em qüestione si podré transportar i adaptar les idees escrites sobre el paper a la realitat de l'aula, on tots plegats, haurem d'evolucionar...

Encara no ho sé i tinc por. En canvi, puc afirmar que la decisió que vaig prendre un dia de deixar-ho tot per l'educació està més viva que mai. I tot gràcies a professors que creuen que l'actitud del docent és fonamental en els processos d'ensenyament i aprenentatge a tots els nivells.

I per exemplificar-ho amb una realitat vos deixe aquesta conversa amb el professor de noves tecnologies aplicades a l'educació, via els comentaris d'un post en el meu bloc.
Efectivament, tots els llocs valen per interactuar amb els nostres alumnes, per posar-los en situació d'afrontar el seu futur, per realitzar una autoavaluació i saber si la nostra tasca els arriba o no... Aquesta conversa exemplifica una forma d'exercir la docència dintre de la universitat:


Jordi Adell ha dit...
Hola Estela,

I ara les preguntes: com puc, com a estudiant de Magisteri "preparar-me" per a treballar de la manera que hem vist en el San Walo? Com podem, els profes que formem futurs mestres, contagiar l'esperit, la visió i la "manera de fer" del San Walo i d'altres centres modèlics?

Tots els dies me les faig :-)


Estela Vidal ha dit...
Jordi,

Pel que fa a la primera pregunta, tracte de respondre-la amb allò que ARA tinc al meu a abast, que no és poc... un fum de docents disposats a ajudar, a ensenyar, a compartir via la xarxa... i per suposat jo tracte d'aprendre d'ells i fer el mateix.

No és aquest l'estil de mestre que volem, clar que sí!!!

En quant a l'última, vos he felicitat la tasca, crec que ho sabeu transmetre!!!
Recorda la frase que va dir Fernando, d'entrada ell estava sol, després eren el doble.. i sols eren 2!!! És molt difícil arribar al 100% però et puc assegurar que hi ha futures mestres que ens estem contagiant de tot això.

Merci per teua dedicació a la millora de l'educació. :-)

Pels alumnes...
pensar que hi ha professors que tracten d'aproximar-se a la realitat de les escoles i volen transmetre-la als futurs mestres també és molt gratificant.;-) 


Jordi, si el teu post sobre el meu portafolis serveix per demostrar que l'actitud dels docents serveix per transformar la forma d'aprendre dels alumnes, estic completament agraïda pel seu ús.
Per a res enfadada ;-)

13 de juny del 2011

Eduquem per deixar volar els nostres alumnes?


"I believe that if you let kids dream and find their own way, they can turn their dreams into reality"
Niece desitge que t'agrade

5 de juny del 2011

Manifest pel consens en l'ensenyament plurilingüe de qualitat: SÍ AL VALENCIÀ

EN DEFENSA DE LA NOSTRA LLENGUA
La nostra societat necessita un ensenyament plurilingüe de qualitat per tindre oportunitats de futur en un món global. L'objectiu que les noves generacions dominen perfectament les dues llengües oficials, valencià i castellà, juntament amb una llengua estrangera és irrenunciable. Per aquest fet volem un model educatiu veritablement plurilingüe dissenyat per persones expertes en pedagogia, un model de consens, que s'adapte a la nostra realitat sociolingüística i que done resultats efectius. El decret anunciat pel govern presidit per Francisco Camps aposta justament pel camí contrari: pretén capgirar el model educatiu valencià i fer-ho amb criteris ideològics i no pedagògics, ignorant l'opinió dels experts, situant-se fora del consens que naix de l'aprovació a les Corts de la Llei d'ús i ensenyament del valencià (LUEV) sense cap vot en contra, fent-ho per la via de la imposició i menystenint l'experiència de més d'un quart de segle d'immersió lingüística en valencià.
El sistema de línia única tal i com es planteja pel Consell no té precedents avaluats a nivell internacional i significa a la pràctica la pèrdua de capacitats lingüístiques dels alumnes. Les noves generacions no tindran garantit el domini de les llengües oficials, com marca la LUEV, la Llei Orgànica d'Educació i l'Estatut d'Autonomia, i assaja un mètode d'introducció d'una tercera llengua sense resultats comprovats. Ens arrisquem al fet que el fracàs escolar siga encara més important a les nostres aules. Després de més 25 anys d'experiència d'ensenyament en valencià, el nou decret ignora els resultats obtinguts pels alumnes de línies en valencià en coneixement de valencià, castellà i anglés, notablement millors que els alumnes que han tingut el castellà com a llengua vehicular a l'aula.
L’ensenyament en valencià ens acosta a la qualitat, la renovació pedagògica, l’educació en valors i la multiculturalitat. Més valencià a l'ensenyament és sinònim de més llengües, més valencià és més anglés. A més, equiparar l'aprenentatge en valencià i en castellà a l'ensenyament és pretendre que parteixen de situacions socials similars, quan tots els experts coincideixen en el fet que la llengua minoritzada ha de tindre un tractament preferent a l'educació per garantir el seu coneixement. Així és com funcionen els models de països referents en plurilingüisme com Finlàndia o Canadà. Per tant, relegar el valencià a l'ensenyament com proposa el nou decret suposarà retrocedir greument en el progrés de la nostra llengua, perquè l’àmbit educatiu sempre ha estat clau en la normalització lingüística del valencià. El nou model arracona la llengua i implica un perill real de desaparició en poques generacions Per totes aquestes raons, ens oposem a l'aprovació del decret del nou model perquè significa un pas enrere en l'ensenyament plurilingüe, s'oposa al criteri dels experts, se situa fora del consens educatiu, hipoteca les capacitats lingüístiques de les noves generacions, arracona el valencià a l'ensenyament i posa en perill la seua supervivència a la societat.
Davant d'aquest nou model, convidem tota la societat valenciana a oposar-s'hi i fer sentir la seua veu a favor d'un model lingüístic de consens, fet amb criteris pedagògics i de qualitat i amb un paper protagonista del valencià a l'ensenyament com a garantia de plurilingüisme i oportunitats de futur. Sí al valencià, sí al plurilingüisme, sí a la qualitat!

21 de maig del 2011

Ara va de... vídeo!!, un spot per la UJI.

Per concloure aquesta aproximació a les noves tecnologies ens hem aplicat en l'àmbit dels vídeos. En aquest teníem total llibertat per fer-ho amb el mitjà que nosaltres decidírem. En el nostre cas, vam decidir basar-nos en la tècnica del stop motion, és a dir, realitzar-ho amb fotografies, i unir-ho en un vídeo. Per tant, es troba elaborat a partir de fotos, que s'uneixen de manera que es va creant moviment entre una i altra.

La idea sorgí de manera espontània durant una reunió de grup. En primer lloc, volíem que les qualitats de Google Apps s'arriméssim cap a aquest, com volent expressar les possibilitats i els avantatges d'aquest programa. I després pensarem en la idea de la fecundació, per relacionar-ho també amb un tema proper a l'alumnat jove de la universitat, que els cridés l'atenció. La idea era la mateixa, les qualitats de Google Apps s'aproximen, per ser conscient de les millores que ens pot suposar l'ús d'aquest mitjà.

Una vegada la idea va estar clara, ens posarem a treballar! Vam utilitzar una reflex i un trípode, amb la qual realitzarem aproximadament 300 fotografies. Quant a la música, hem de dir que teníem diverses opcions, però al final s'establí aquesta, que és lliure. Malgrat tot, agraïm a 400colps la seva informació en referent a una música que varen utilitzar en un taller de videocreació amb alumnes d'ESO, en el marc de la quinzena EACN. Escolteu-la, és força interessant:  The xx - VCR

Per últim, comentar que l'hem realitzat amb el programa windows movie maker i finalment una companya de classe ens va ajudar amb el programa Virtual dub i Atube catcher. El primer es va utilitzar per donar-li la velocitat desitjada al vídeo i el segon, per transformar el format de vídeo que ens donava el Windows movie maker i així adaptar-ho al Virtual dub.
A tall de recapitulació, ha estat una tasca diferent i novedosa per totes nosaltres, en la qual hem pogut experimentar amb noves ferramentes que ens obrin un nou camp per treballar dintre de l'aula amb el nostre futur alumnat.
En darrer terme, aquesta ha estat l'última tasca de L20 Noves tecnologies aplicades a l'educació. És clar, que ens queda molt per aprendre en aquest camp, però podem assegurar que els treballs realitzats ens han donat un perspectiva diferent de tot allò que podem fer si treballem en equip. Esperem que gaudiu del resultat tant com nosaltres ho varem fer durant la realització, tot i les dificultats trobades.
Ara ens toca preparar-nos pels exàmens finals.

Fins aviat!!




2 de maig del 2011

Eduquem per... llevar capes de ceba.


« Els nostres «mals alumnes» (alumnes considerats sense futur) no vénen mai sols a l’escola. Allò que entra a la classe és una ceba: capes de malestar, de por, de neguit, de rancúnia, de ràbia, de desitjós insatisfets, de renúncia furiosa, acumulades sobre un fons de passat vergonyós, de present amenaçador, de futur condemnat. Mireu-los, ja vénen, amb el seu cos a mig fer i la seva família a coll, a la motxilla. En realitat la classe no pot començar fins que no deixin el fardell a terra i no haguem pelat la ceba. Això és difícil d’explicar, però sovint n’hi ha prou amb una mirada, una paraula amable, una frase d’adult confiat, clar i estable, per dissoldre aquestes penes, alleugerir aquests esperits, instal·lar-los en un present rigorosament d’indicatiu.
Naturalment el benifet serà provisional, la ceba es recompondrà a la sortida i és clar que demà haurem de tornar-hi. Però ensenyar és això: és tornar a començar fins a la nostra necessària desaparició com a professors. Si no som capaços d’instal·lar els nostres alumnes en el present d’indicatiu de la nostra classe, si el nostre saber i el gust de dur-lo a la pràctica no agafen en aquests nois i noies, en el sentit botànic del verb, la seva existència trontollarà damunt dels sots d’una mancança indefinida. Es clar que no haurem estat els únics d’excavar aquestes clotades o de no haver-les sabut tapar, però igualment aquests homes i aquestes dones s’hauran passat un o més anys de la seva joventut aquí, asseguts davant nostre. I no és pas poca cosa, un any d’escola malmès és l’eternitat dins un pot de vidre. »
Mal d’escola, pàgines 60 i 61
© Daniel Pennac, 2007 © Editorial Empúries, 2008
       No em direu que no és per llegir-ho tots els matins...

1 de maig del 2011

Ara va de... una futura ràdio escolar.

Continuem l'activitat, ja fa temps vam preparar un projecte de ràdio, però... açò encara no ha acabat, el dimarts presentem el projecte al Consell Escolar. Esperem tindre èxit i trobar treball, com tots sabeu, el futur, en el món educatiu és un poc incert!!!

La realització d'aquesta tasca ens ha suposat un repte i una aventura, que ens ha fet aprendre i descobrir un món ple de possibilitats, en el qual cada component del grup s'ha pogut especialitzar per a després explicar-li-ho a la resta. Cap de nosaltres havia elaborat abans una feina d'aquest tipus, i, per aquest motiu, hem hagut d'investigar i informar-nos sobre com elaborar-ho. Per tant, hem treballat de manera cooperativa, ajudant-nos les unes a les altres en tot moment, davant tots els dubtes tecnològics que ens han sorgit. D'aquesta manera, per a nosaltres ha sigut un procés constant d'exploració, en el qual hem invertit temps i esforç. 

En general, l'ús d'aquest tipus de tecnologia ha sigut un poc complicat: en primer lloc, per la novetat; i en segon lloc, perquè no són eines tan simples com les que estem acostumades a utilitzar. Però, finalment, estem satisfetes amb el resultat, i, sobretot, amb la formació i els aprenentatges que hem adquirit durant el procés de creació de la nostra ràdio rajola.

Finalment, encara que ha sigut una tasca molt dura, com diu Jordi: "això és aprendre".
Vos convidem a

Mi primera transmisión en Spreaker

Ah!! ja sabeu la importància dels comentaris en un blog. Són activadors d'aprenentetge, de reflexions, d'energia per seguir el mateix camí o burcar un de millor...

Animeu-vos!!!
... fins la pròxima, crec que va de vídeo...

28 d’abril del 2011

Una "xicoteta" mostra de REALISME PUR

Comence aquesta reflexió després de deixar reposar les emocions i sentiments que vaig poder viure el dia 16 d'abril en el 25è aniversari de la Informàtica a l'escola 2.5, en la Universitat Jaume I. Després del magnífic post de la companya Carmen Lleó, felicitats !!!, és realment descriptiu d'allò que vam poder viure els allí presents. Jo tractaré de recollir les reflexions més personals que em porten a analitzar aquesta conferència.
Començaré partint pel final d'un post, Hablemos de Emotionware, de Mª Carmen Devesa, realitzat en el seu blog ticaprendijaje, la qual per concloure, cita a Freinet :

"No podéis preparar a vuestros alumnos para que construyan mañana el mundo de sus sueños, si vosotros ya no creéis en esos sueños; no podéis prepararlos para la vida, si no creéis en ella; no podríais mostrar el camino, si os habéis sentado, cansados y desalentados en la encrucijada de los caminos." Celestin Freinet

Doncs, he triat aquest final pel fet que va ser el descobriment de Freinet, qui va fer replantejar-me la meua professió en el món ceràmic, per començar un nou camí obert a la vida, a la utopia de l'educació com a via de canvi social donant la paraula a l'alumnat. És ara, després de dos anys en la carrera, quan estic sentint que aquell esperit que vaig trobar en Freinet el puc reviure quan alguns docents tracten de fer brollar en nosaltres l'esperit, el sentiment de ser mestres. I va ser escoltant a Fernando García Páez, mestre del CEIP San Walabonso de Niebla (Huelva), quan vaig ser conscient que el motiu pel qual vaig deixar tot per l'educació estava més viu que mai.

Però, què va passar allí perquè tots els presents sentirem que una altra escola és possible? Doncs, una mostra de REALISME PUR. Fernando no ens va voler vendre la moto de l'optimisme i ens va dir que aquest, paraules textuals, NO CANVIA RES. D'entrada, ens va encoratjar a treballar amb allò que tenim en la nostra realitat educativa. L'educació no depèn plenament de les nostres accions, però tot allò que succeeix dintre de la nostra escola, sí!. 
Per tant, com dur-ho a terme? Les seves paraules van ser més pedagogia, més metodologia, més didàctica i menys tecnologia. Com?? menys tecnologia!!! Sí, companys! Les ferramentes estrela pel canvi no es basen en la tecnologia més sofisticada, aquestes les trobem al nostre cap i al nostre cor. Per tant, hem de partir dels principis fonamentals de l'educació per arribar a fer un ús més òptim de la tecnologia a l'aula, tot no val amb les TIC. Però quin pot ser el nostre punt de partida per a aconseguir-ho? Doncs, mantindre unida l'escola, l'educació i la vida i per suposat amb els alumnes com a protagonistes. Però, com? hem de teixir una xarxa, on tots siguen dependents de tots, implicant a cada membre amb activitats aparentment senzilles, però amb una tasca docent interna pròpia de la més alta tecnologia nipona. TOTS som necessaris en aquest tipus d'escola, així ens ho demostra el CEIP San Walabonso en la seua realitat educativa, on treballen amb actitud POSITIVA i on saben que per a aconseguir l'èxit és necessari la predisposició i implicació de tota la comunitat educativa. Aquesta escola ha aconseguit transmetre el missatge;
Moltes mans unides, encara que xicotetes, poden fer gran coses

Però, què fan tots units?
I utilitze “units” ja que les condicions del centre fan possible que mestres i alumnes compartisquen la sala de mestres per convertir-la en allò que el moment requerisca; la cafeteria més avantguardista de Niebla, un Karaoke amb la taula com a escenari per treballar la velocitat lectora dels alumnes, el centre tecnològic de la informació meteorològica del poble (un blog), entrevistes amb els avis, audiollibres per conèixer les obres de la literatura universal, videoconferències amb els amics de Benín (Àfrica), construir contes per ser contats i quan dic construir vull dir; redactar, dibuixar, escanejar, llegir, gravar, muntar, penjar-ho a la web del cole... i el més important, TOTS els seus noms apareixen en els títols de crèdit....no em direu que no vos agradaria ser a vosaltres l'autor, el tècnic de só, el dibuixant, el lector... Efectivament aquesta és la sala de mestres del San Walabonso, i tot ho comparteixen a través de la xarxa, es tracta d'anar sumant i no restant.
Ara estic segura que en aquest camí no estaré sola, atès que allí vaig poder sentir com hi ha un grup de docents que estan fent grup, on tots són igual a tots i ho comparteixen amb la resta. 
 
El més importat de tot és que ho saben transmetre als futurs mestres, felicitats!!!

27 d’abril del 2011

Per diversificar la mirada

Què suggereix aquesta imatge?...

D'entrada em suggereix.... com podem aprendre per fer treballar amb gust, amb ganes, amb motivació...És evident que hi ha molts camins per dur-ho a terme, però absorbir tot allò que ens rodeja ens ajudarà en la nostra formació per crear un perfil docent, i no d'altre, com a futures mestres d'infantil.
En el meu cas, el meu entorn em permet estar en contacte amb la música, vista des de diferents perspectives. Però, com enllaçar-ho a l'aula?

D'entrada apropant la diversitat musical als nostres futurs alumnes. 
Val la pena dir que la música apassiona, relaxa, transmet, ... En concret, ho vaig comprovar, amb l'alumnat de pràctiques, durant les sessions de creativitat amb els polígons de mil colors i música de jazz de fons. L'experiència va ser enriquidora en molts sentits, no solament vaig ser conscient que tenia recursos per utilitzar a l'aula i atrapar-los en aquell moment de treball, sinó que, els vaig apropar a un estil musical que tal volta, alguns d'ells, mai havien escoltat anteriorment.

Dediqueu-vos "sis minuts" a tancar els ulls i imaginar que tot és possible!!!




Niece, gràcies per inundar la meva vida de creativitat i música...

10 d’abril del 2011

Per activar aprenentages des de la distància...


Continuem amb el blog i per tractar d'introduir nous convidats, he pensat amb algú molt especial per mi.
Ja fa un temps, vaig acabar les pràctiques en un aula de 3er de primària, i a més de fer-me reflexionar si la meua especialitat d'infantil encaixa en el meu perfil.., em van fer agafar l'empenta necessària per continuar aprenent.
Durant aquells dies, entre d'altres tipologies textuals vam treballar la postal. Primer, cadascú es va preparar la seua targeta de visita; amb nom, cognoms, l'adreça, algunes aspiracions professionals (confesse que no vaig tindre molt d'èxit, només una alumna es va imaginar com a futura dibuixant professional, estic segura que ho aconseguira!!) i un poc de disseny. 
Després, vam intercanviar les targetes i cadascú va escriure la postal a algun company i finalment, llençades a la bustia...
Doncs, per enllaçar aquella tasca des de la distància,  només necessite una carta i el meu blog...

Qui ha dit que hem acabat les pràctiques?

I..., jo em pregunte, què són les TIC? Doncs, una oportunitat per mantindre el contacte amb els meus alumnes (amb el teu permís Rosa), per activar aprenentatge des de la distància, per treballar les competències bàsiques, el consell escolar estarà interessat en açò, eh Jordi?
En fi, per realitzar tot allò que puguem imaginar...

A sota, apareix la carta que demà sortira de casa, “via tradicional”, una futura mestra que no tanca els ulls a la vessant tradicional de la comunicació entre persones.
Ja res depèn de mi... almenys, haure obert els ulls, a vint-i-tres alumnes de 3er de primària, al món dels blogs.

Fins aviat.

6 d’abril del 2011

Per animar a seguir endavant...


Ja fa unes setmanes que vaig començar a bussejar en aquest nou món. I encara recorde, com un poc escèptica, li vaig preguntar un dia a Jordi, qui ens anava a llegir a nosaltres..., estudiants sense experiència docent!!!!
Doncs, avui més que mai entenc quines pretensions té amb aquesta assignatura i et puc assegurar que en mi ho estàs aconseguint...
Pel fet, que han dedicat un post sobre l'ultima entrada d'aquest blog, Eduquem per ser creatius?

...Eduquem per ser creatius? Dóna gust trobar gent en formació amb la sensibilitat per reconéixer el treball d’altre i a cel obert amb les TIC, emmarcat en l’assignatura Noves tecnologies aplicades a l’educació és una finestra d’aire fresc que convida a altres joves i futur*s educador*s a no restar passius front al perill de que la falta de creativitat continue instal·lant-se i anul·lant les ments...

Gràcies a Jordi Orts per publicar el post i a Jordi Adell per fer-nos obrir els ulls.

30 de març del 2011

Eduquem per ser creatius?

Redes 89: Los secretos de la creatividad
Entrevista d'Eduard Punset amb Ken Robinson, expert en desenvolupamnt de la creativitat.
La creativitat s'apren igual que s'apren a llegir
Ken Robinson

Com fer per trobar el nostre “element”, i com quan l'encontrem ens trobem amb una pau interna i feliços. Però, com ens diu Eduard Punset, no val encontrar el nostre lloc, encara que ens coste molts anys com és el meu cas, a més hem de ficar-li passió, moure les nostres vides en eixa direcció, arriscar, llançar-nos, equivocar-nos, provar...
Amb tot, també és evident que, si volem, estem en el lloc adequat, un treball que ens permetrà observar les senyals que ens ofereixen els nostres “futurs” alumnes i com a través d'aquest camí que ara emprem podrem estimular per ser creatius, a crear la passió necessària per viure... per viure bolcats sobre el nostre element.
Magnifica entrevista sobre com fer que la creativitat sorgesqui en nosaltres i en els nostres futurs alumnes. I com, hi ha gent que dia rere dia l'exercitat durant el seu treball, felicitats a tothom!!!

Per exemplificar aquest post mireu aquest enllaç:
The starry night. Com una alumna de 2on d'eso d'escola-gavina crea per gust, sense exigències de ningun tipus. 
http://blogs.escolagavina.com/400colps/?p=2036#comment-181819
 

És evident que no sempre les escoles maten la creativitat, no??
Què penseu??


21 de març del 2011

El meu món de paper.


És a través de les imatges que el món ha pogut transmetre informació al llarg del temps. Nosaltres continuem investigant en la xarxa, ara toca compartir i aprendre sobre imatges, pixels, llicències, diapositives, grups, formats, filtres, màscares.... un fum d'aspectes relacionats amb la creativitat de les nostres mans conjugades amb la ment. Amb aquesta nova tasca, via Flickr, hem obert al ciberespai el nostre món amb imatges.
En el meu cas, ha resultat gratificant i motivador activar aquesta part creativa que sempre hi ha perduda per algun racó del meu cap. Ha sigut peculiar la composició de les imatges, ja que finalment he decidit la conceptualització del moment, front la bellesa estètica de la pròpia imatge, i alhora, tractar de plasmar allò important a través d'un fil conductor, en aquest cas, el paper. És evident que la vida se'ns mostra com un paper en blanc, en les nostres mans recau la necessita d'omplir-ho, cadascú decideix amb què... aquest és el meu món de paper.

20 de març del 2011

Com creem perfils lectors a l'aula...

Taller d'animación a la lectura: Plastilina i Literatura

És cert que la publicitat pot apropar als nostres alumnes la lectura, però un perfil lector no es crea només amb publicitat. Un lector es forma a partir de moltes més interaccions, tan a nivell escolar, com per suposat familiar.
I que podem fer nosaltres com a futurs docents per activar aquest lector?
Per contestar aquesta pregunta, m'agradaria compartir amb vosaltres el perfil de docent que m'ha acompanyat durant l'estada de pràctiques, i com ser una mestra que tracta de transmetre als seus alumnes el gust per la lectura, a través d'activitats diverses, pot generar efectes sorprenents entre l'alumnat.
Per exemple, treballar diàriament amb la reactivació de la biblioteca del centre o amb activitats com Lectures al Sol, on els alumnes, en dies assolellats, agafen un llibre per llegir tranquil·lament al pati del centre, són fets, els quals poden potenciar positivament els resultats d'una campanya publicitària. Per aquest motiu, reflexione que hem de treballar per sumar i no restar, i ser conscients que amb el nostre granet de sorra podem activar aprenentatges que obrin un nou camí on es generen, creen, potencien, fomenten o activen nous lectors.
És evident, que aquests alumnes no han perdut hores al pati per res. Segurament, han guanyat contacte amb la lectura, i pot ser siga aquesta una forma d'enllaçar campanyes publicitàries dintre del centre escolar per intensificar els seus resultats amb èxit. 

Generar activitats per deixar-los navegar sobre els llibres...

12 de març del 2011

Treballem el currículum


A poc a poc, anem investigant sobre les noves tecnologies a l'aula. Ara, toca aprofundir en el currículum d'infantil i alhora contrastat amb diverses fonts d'Internet sobre el tema.
Es evident, que si volem treballar de forma eficient, hem de conéixer que marca la llei i com podem adaptar-la a la realitat escolar. En aquest sentit, plantege diverses idees:
  • Destacar l'objectiu general d'ambdós cicles, el qual ens parla de descobrir les tecnologies com a font d'informació i comunicació. 
  • És una eina més, i el fet d'aprendre-la fomenta l'autonomia personal de l'alumnat, així com, enriqueix i transforma els seus esquemes mentals per la diversitat d'experiències amb què entra en contacte. 
  •  A més, són considerades com un llenguatge més per comunicar-se a través del qual és poden crear i intercanviar produccions pròpies amb la resta de món.
  • D'altra banda, queda reflectit en l'apartat del “Medi físic, natural, social i cultural”, que hem de mostrar a l'alumnat a través de les TIC, el món a què pertany. Es evident, que tenim un ventall magnífic de recursos que si aprenem a adequar ens donaran resultats sorprenents.
 Amb tot plegat, l'escola ha de donar resposta eficient per tal que l'alumnat es puga desenvolupar de manera global i integral dintre del context actual que els rodeja,la societat de la informació”.
Si bé és cert, com hem estat treballant aquests dies en els articles de didàctica català II, l'explosió d'informació que permeten les TIC a l'aula és força positiva. Però, quin tipus de docent hi ha darrere del seu ús? Docents que sabem utilitzar-la i treballen des de la vessant més critica?
Amb aquestes preguntes que plantege, vull dir, que no només omplint les aules de tecnologia, els aprenentatges que allí es generen són més significatius i rellevants. Per mi, utilitzar la tecnologia no és ficar tots els dies el CD de l'editorial en la pissarra digital!!! (actualment, moltes vegades és així)
Per tant, les TIC demanen un canvi en la metodologia de treball. Aquestes necessiten un paper més actiu dels mestres. Els quals han de seleccionar i organitzar els recursos i aprendre a utilitzar-les de forma quotidiana i amb una clara finalitat educativa. Tot açò i un fum de coses més, són les que haurem d'aprendre a desenvolupar com a docents. Nosaltres som el motor de les TIC.

2 de març del 2011

Comencem a investigar...


Les noves tecnologies aplicades al món educatiu tenen molt a dir, ens permeten crear un perfil de mestra inquieta, innovadora, generadora de nous recursos i solidaria amb ells, amb el món al seu abast i oberta a ell, amb els millors companys a un tir de pedra i sobre tot una mestra la qual porta d'arrere tot allò que necessita i més.
Bussejant en la xarxa des de la vessant educativa podem trobar ;  blogs de mestres, d'aules que mostre n allò que fan dia a dia, de pares i mares, de docents reflexius i crítics, d'altres que comparteixen activitats... També trobem pagines on s'organitza informació relacionada amb el món educatiu. Per entrar en aquest engranatge d'intercanvi d'informació, vos deixe el meu primer granet d'arena.
Es tracta de la pagina personal d'Anna Pérez, la qual durant aquests anys he estat utilitzant sovint, http://www.xtec.es/~aperez83/infantil.htm, en ella trobareu enllaços a recursos per a educació infantil com:
  • Webquest (activitat orientada a investigació, on tota o quasi tota la informació que s'utilitza procedeix de recursos web (Dodge, 1995)). Per a saber més vos deixe aquest enllaç: http://www.isabelperez.com/webquest/taller/qwebquest.htm
  • Propostes educatives, experiències, portals infantils i moltes coses més.
Amb tot, afegir que no hem d'oblidar que serà necessari analitzar que tot no val. Hem d'aprendre a ser crítiques i fer un bon ús d'aquesta explosió d'informació. Per això, tenim les reflexions de Consol Aguilar, estic convençuda que activaran en totes nosaltres noves inquietuds sobre el món que ens rodeja.

Ànim a tots i totes!!!

Benvinguts!!!


Des de les exigències de l'assignatura L20, Noves Tecnologies Aplicades a l'Educació, naix aquest blog que enceta una nova etapa en la meua formació dintre de la Universitat Jaume I.

Amb a cel obert, emprenc un camí on tractaré d'investigar i aprofundir en les noves tecnologies com una nova forma de ser mestres a l’escola i a la vida.

Per tant, convide a tots i totes a deixar les seves reflexions i aportacions, serà a partir d'aquestes, tan divergents com semblants, quan activar nous aprenentatges.

Fins aviat!