Una "xicoteta" mostra de REALISME PUR

Comence aquesta reflexió després de deixar reposar les emocions i sentiments que vaig poder viure el dia 16 d'abril en el 25è aniversari de la Informàtica a l'escola 2.5, en la Universitat Jaume I. Després del magnífic post de la companya Carmen Lleó, felicitats !!!, és realment descriptiu d'allò que vam poder viure els allí presents. Jo tractaré de recollir les reflexions més personals que em porten a analitzar aquesta conferència.

Començaré partint pel final d'un post, Hablemos de Emotionware, de Mª Carmen Devesa, realitzat en el seu blog ticaprendijaje, la qual per concloure, cita a Freinet :

"No podéis preparar a vuestros alumnos para que construyan mañana el mundo de sus sueños, si vosotros ya no creéis en esos sueños; no podéis prepararlos para la vida, si no creéis en ella; no podríais mostrar el camino, si os habéis sentado, cansados y desalentados en la encrucijada de los caminos." Celestin Freinet

Doncs, he triat aquest final pel fet que va ser el descobriment de Freinet, qui va fer replantejar-me la meua professió en el món ceràmic, per començar un nou camí obert a la vida, a la utopia de l'educació com a via de canvi social donant la paraula a l'alumnat. És ara, després de dos anys en la carrera, quan estic sentint que aquell esperit que vaig trobar en Freinet el puc reviure quan alguns docents tracten de fer brollar en nosaltres l'esperit, el sentiment de ser mestres. I va ser escoltant a Fernando García Páez, mestre del CEIP San Walabonso de Niebla (Huelva), quan vaig ser conscient que el motiu pel qual vaig deixar tot per l'educació estava més viu que mai.

Però, què va passar allí perquè tots els presents sentirem que una altra escola és possible? Doncs, una mostra de REALISME PUR. Fernando no ens va voler vendre la moto de l'optimisme i ens va dir que aquest, paraules textuals, NO CANVIA RES. D'entrada, ens va encoratjar a treballar amb allò que tenim en la nostra realitat educativa. L'educació no depèn plenament de les nostres accions, però tot allò que succeeix dintre de la nostra escola, sí!. 

Per tant, com dur-ho a terme? Les seves paraules van ser més pedagogia, més metodologia, més didàctica i menys tecnologia. Com?? menys tecnologia!!! Sí, companys! Les ferramentes estrela pel canvi no es basen en la tecnologia més sofisticada, aquestes les trobem al nostre cap i al nostre cor. Per tant, hem de partir dels principis fonamentals de l'educació per arribar a fer un ús més òptim de la tecnologia a l'aula, tot no val amb les TIC. Però quin pot ser el nostre punt de partida per a aconseguir-ho? Doncs, mantindre unida l'escola, l'educació i la vida i per suposat amb els alumnes com a protagonistes. Però, com? hem de teixir una xarxa, on tots siguen dependents de tots, implicant a cada membre amb activitats aparentment senzilles, però amb una tasca docent interna pròpia de la més alta tecnologia nipona. TOTS som necessaris en aquest tipus d'escola, així ens ho demostra el CEIP San Walabonso en la seua realitat educativa, on treballen amb actitud POSITIVA i on saben que per a aconseguir l'èxit és necessari la predisposició i implicació de tota la comunitat educativa. Aquesta escola ha aconseguit transmetre el missatge;

Moltes mans unides, encara que xicotetes, poden fer gran coses

Però, què fan tots units?

I utilitze “units” ja que les condicions del centre fan possible que mestres i alumnes compartisquen la sala de mestres per convertir-la en allò que el moment requerisca; la cafeteria més avantguardista de Niebla, un Karaoke amb la taula com a escenari per treballar la velocitat lectora dels alumnes, el centre tecnològic de la informació meteorològica del poble (un blog), entrevistes amb els avis, audiollibres per conèixer les obres de la literatura universal, videoconferències amb els amics de Benín (Àfrica), construir contes per ser contats i quan dic construir vull dir; redactar, dibuixar, escanejar, llegir, gravar, muntar, penjar-ho a la web del cole... i el més important, TOTS els seus noms apareixen en els títols de crèdit....no em direu que no vos agradaria ser a vosaltres l'autor, el tècnic de só, el dibuixant, el lector... Efectivament aquesta és la sala de mestres del San Walabonso, i tot ho comparteixen a través de la xarxa, es tracta d'anar sumant i no restant.

Ara estic segura que en aquest camí no estaré sola, atès que allí vaig poder sentir com hi ha un grup de docents que estan fent grup, on tots són igual a tots i ho comparteixen amb la resta. 

 

El més importat de tot és que ho saben transmetre als futurs mestres, felicitats!!!

http://laescuelitadecarmen.blogspot.com/

http://mcarmendevesa.blogspot.com/ 

http://www.juntadeandalucia.es/averroes/sanwalabonso/