Aclaparada

Com vaig dir en el portafolis rebre felicitacions encoratja a seguir endavant però açò, aclapara!!!! El viaje de Estela, Investigando las TIC en el aula 3/4 : Todos somos Estela...

Per això, volia deixar constància en aquest espai les emocions i sentiments que estic vivint. 

Però, què fàcil i bonic és escriure sobre un full en blanc.... és en aquest espai on deixe anar tot allò que el meu pensament vol transmetre envers l'educació Però, i la pràctica docent, la realitat pura i dura: el nens i les nenes.

A dia d'avui estic a les portes de tercer i encara no he estat davant d'un nen de 3 a 6 anys. Creieu que estic rebent una bona formació?

Doncs malauradament, no és la millor!!! em falta el més important, el contacte amb els nens i les nenes!! Actualment he fet i aprés. Però, a més, necessite saber si el perfil de mestra que tracte de formar sobre el paper en blanc és l'adequat o per contra m'allunye de la realitat amb els nens i les nenes. Ja ho sé..., encara em queda molt per aprendre, però en aquest moment no deixe de plantejar-me el meu futur i em qüestione si podré transportar i adaptar les idees escrites sobre el paper a la realitat de l'aula, on tots plegats, haurem d'evolucionar...

Encara no ho sé i tinc por. En canvi, puc afirmar que la decisió que vaig prendre un dia de deixar-ho tot per l'educació està més viva que mai. I tot gràcies a professors que creuen que l'actitud del docent és fonamental en els processos d'ensenyament i aprenentatge a tots els nivells.

I per exemplificar-ho amb una realitat vos deixe aquesta conversa amb el professor de noves tecnologies aplicades a l'educació, via els comentaris d'un post en el meu bloc.

Efectivament, tots els llocs valen per interactuar amb els nostres alumnes, per posar-los en situació d'afrontar el seu futur, per realitzar una autoavaluació i saber si la nostra tasca els arriba o no... Aquesta conversa exemplifica una forma d'exercir la docència dintre de la universitat:

Jordi Adell ha dit...

Hola Estela,

I ara les preguntes: com puc, com a estudiant de Magisteri "preparar-me" per a treballar de la manera que hem vist en el San Walo? Com podem, els profes que formem futurs mestres, contagiar l'esperit, la visió i la "manera de fer" del San Walo i d'altres centres modèlics?

Tots els dies me les faig :-)

Estela Vidal ha dit...

Jordi,

Pel que fa a la primera pregunta, tracte de respondre-la amb allò que ARA tinc al meu a abast, que no és poc... un fum de docents disposats a ajudar, a ensenyar, a compartir via la xarxa... i per suposat jo tracte d'aprendre d'ells i fer el mateix.

No és aquest l'estil de mestre que volem, clar que sí!!!

En quant a l'última, vos he felicitat la tasca, crec que ho sabeu transmetre!!!
Recorda la frase que va dir Fernando, d'entrada ell estava sol, després eren el doble.. i sols eren 2!!! És molt difícil arribar al 100% però et puc assegurar que hi ha futures mestres que ens estem contagiant de tot això.

Merci per teua dedicació a la millora de l'educació. :-)

Pels alumnes...
pensar que hi ha professors que tracten d'aproximar-se a la realitat de les escoles i volen transmetre-la als futurs mestres també és molt gratificant.;-) 

Jordi, si el teu post sobre el meu portafolis serveix per demostrar que l'actitud dels docents serveix per transformar la forma d'aprendre dels alumnes, estic completament agraïda pel seu ús.

Per a res enfadada ;-)

Eduquem per deixar volar els nostres alumnes?

Alma from Kauri Multimedia on Vimeo.

"I believe that if you let kids dream and find their own way, they can turn their dreams into reality"

Niece desitge que t'agrade

Manifest pel consens en l'ensenyament plurilingüe de qualitat: SÍ AL VALENCIÀ

EN DEFENSA DE LA NOSTRA LLENGUA

La nostra societat necessita un ensenyament plurilingüe de qualitat per tindre oportunitats de futur en un món global. L'objectiu que les noves generacions dominen perfectament les dues llengües oficials, valencià i castellà, juntament amb una llengua estrangera és irrenunciable. Per aquest fet volem un model educatiu veritablement plurilingüe dissenyat per persones expertes en pedagogia, un model de consens, que s'adapte a la nostra realitat sociolingüística i que done resultats efectius. El decret anunciat pel govern presidit per Francisco Camps aposta justament pel camí contrari: pretén capgirar el model educatiu valencià i fer-ho amb criteris ideològics i no pedagògics, ignorant l'opinió dels experts, situant-se fora del consens que naix de l'aprovació a les Corts de la Llei d'ús i ensenyament del valencià (LUEV) sense cap vot en contra, fent-ho per la via de la imposició i menystenint l'experiència de més d'un quart de segle d'immersió lingüística en valencià.

El sistema de línia única tal i com es planteja pel Consell no té precedents avaluats a nivell internacional i significa a la pràctica la pèrdua de capacitats lingüístiques dels alumnes. Les noves generacions no tindran garantit el domini de les llengües oficials, com marca la LUEV, la Llei Orgànica d'Educació i l'Estatut d'Autonomia, i assaja un mètode d'introducció d'una tercera llengua sense resultats comprovats. Ens arrisquem al fet que el fracàs escolar siga encara més important a les nostres aules. Després de més 25 anys d'experiència d'ensenyament en valencià, el nou decret ignora els resultats obtinguts pels alumnes de línies en valencià en coneixement de valencià, castellà i anglés, notablement millors que els alumnes que han tingut el castellà com a llengua vehicular a l'aula.

L’ensenyament en valencià ens acosta a la qualitat, la renovació pedagògica, l’educació en valors i la multiculturalitat. Més valencià a l'ensenyament és sinònim de més llengües, més valencià és més anglés. A més, equiparar l'aprenentatge en valencià i en castellà a l'ensenyament és pretendre que parteixen de situacions socials similars, quan tots els experts coincideixen en el fet que la llengua minoritzada ha de tindre un tractament preferent a l'educació per garantir el seu coneixement. Així és com funcionen els models de països referents en plurilingüisme com Finlàndia o Canadà. Per tant, relegar el valencià a l'ensenyament com proposa el nou decret suposarà retrocedir greument en el progrés de la nostra llengua, perquè l’àmbit educatiu sempre ha estat clau en la normalització lingüística del valencià. El nou model arracona la llengua i implica un perill real de desaparició en poques generacions Per totes aquestes raons, ens oposem a l'aprovació del decret del nou model perquè significa un pas enrere en l'ensenyament plurilingüe, s'oposa al criteri dels experts, se situa fora del consens educatiu, hipoteca les capacitats lingüístiques de les noves generacions, arracona el valencià a l'ensenyament i posa en perill la seua supervivència a la societat.

Davant d'aquest nou model, convidem tota la societat valenciana a oposar-s'hi i fer sentir la seua veu a favor d'un model lingüístic de consens, fet amb criteris pedagògics i de qualitat i amb un paper protagonista del valencià a l'ensenyament com a garantia de plurilingüisme i oportunitats de futur. Sí al valencià, sí al plurilingüisme, sí a la qualitat!

Ara va de... vídeo!!, un spot per la UJI.

Per concloure aquesta aproximació a les noves tecnologies ens hem aplicat en l'àmbit dels vídeos. En aquest teníem total llibertat per fer-ho amb el mitjà que nosaltres decidírem. En el nostre cas, vam decidir basar-nos en la tècnica del stop motion, és a dir, realitzar-ho amb fotografies, i unir-ho en un vídeo. Per tant, es troba elaborat a partir de fotos, que s'uneixen de manera que es va creant moviment entre una i altra.

La idea sorgí de manera espontània durant una reunió de grup. En primer lloc, volíem que les qualitats de Google Apps s'arriméssim cap a aquest, com volent expressar les possibilitats i els avantatges d'aquest programa. I després pensarem en la idea de la fecundació, per relacionar-ho també amb un tema proper a l'alumnat jove de la universitat, que els cridés l'atenció. La idea era la mateixa, les qualitats de Google Apps s'aproximen, per ser conscient de les millores que ens pot suposar l'ús d'aquest mitjà.

Una vegada la idea va estar clara, ens posarem a treballar! Vam utilitzar una reflex i un trípode, amb la qual realitzarem aproximadament 300 fotografies. Quant a la música, hem de dir que teníem diverses opcions, però al final s'establí aquesta, que és lliure. Malgrat tot, agraïm a 400colps la seva informació en referent a una música que varen utilitzar en un taller de videocreació amb alumnes d'ESO, en el marc de la quinzena EACN. Escolteu-la, és força interessant:  The xx - VCR

Per últim, comentar que l'hem realitzat amb el programa windows movie maker i finalment una companya de classe ens va ajudar amb el programa Virtual dub i Atube catcher. El primer es va utilitzar per donar-li la velocitat desitjada al vídeo i el segon, per transformar el format de vídeo que ens donava el Windows movie maker i així adaptar-ho al Virtual dub.

A tall de recapitulació, ha estat una tasca diferent i novedosa per totes nosaltres, en la qual hem pogut experimentar amb noves ferramentes que ens obrin un nou camp per treballar dintre de l'aula amb el nostre futur alumnat.

En darrer terme, aquesta ha estat l'última tasca de L20 Noves tecnologies aplicades a l'educació. És clar, que ens queda molt per aprendre en aquest camp, però podem assegurar que els treballs realitzats ens han donat un perspectiva diferent de tot allò que podem fer si treballem en equip. Esperem que gaudiu del resultat tant com nosaltres ho varem fer durant la realització, tot i les dificultats trobades.

Ara ens toca preparar-nos pels exàmens finals.

Fins aviat!!

Eduquem per... llevar capes de ceba.

« Els nostres «mals alumnes» (alumnes considerats sense futur) no vénen mai sols a l’escola. Allò que entra a la classe és una ceba: capes de malestar, de por, de neguit, de rancúnia, de ràbia, de desitjós insatisfets, de renúncia furiosa, acumulades sobre un fons de passat vergonyós, de present amenaçador, de futur condemnat. Mireu-los, ja vénen, amb el seu cos a mig fer i la seva família a coll, a la motxilla. En realitat la classe no pot començar fins que no deixin el fardell a terra i no haguem pelat la ceba. Això és difícil d’explicar, però sovint n’hi ha prou amb una mirada, una paraula amable, una frase d’adult confiat, clar i estable, per dissoldre aquestes penes, alleugerir aquests esperits, instal·lar-los en un present rigorosament d’indicatiu.

Naturalment el benifet serà provisional, la ceba es recompondrà a la sortida i és clar que demà haurem de tornar-hi. Però ensenyar és això: és tornar a començar fins a la nostra necessària desaparició com a professors. Si no som capaços d’instal·lar els nostres alumnes en el present d’indicatiu de la nostra classe, si el nostre saber i el gust de dur-lo a la pràctica no agafen en aquests nois i noies, en el sentit botànic del verb, la seva existència trontollarà damunt dels sots d’una mancança indefinida. Es clar que no haurem estat els únics d’excavar aquestes clotades o de no haver-les sabut tapar, però igualment aquests homes i aquestes dones s’hauran passat un o més anys de la seva joventut aquí, asseguts davant nostre. I no és pas poca cosa, un any d’escola malmès és l’eternitat dins un pot de vidre. »

Mal d’escola, pàgines 60 i 61

© Daniel Pennac, 2007 © Editorial Empúries, 2008

       No em direu que no és per llegir-ho tots els matins...

Ara va de... una futura ràdio escolar.

Continuem l'activitat, ja fa temps vam preparar un projecte de ràdio, però... açò encara no ha acabat, el dimarts presentem el projecte al Consell Escolar. Esperem tindre èxit i trobar treball, com tots sabeu, el futur, en el món educatiu és un poc incert!!!

La realització d'aquesta tasca ens ha suposat un repte i una aventura, que ens ha fet aprendre i descobrir un món ple de possibilitats, en el qual cada component del grup s'ha pogut especialitzar per a després explicar-li-ho a la resta. Cap de nosaltres havia elaborat abans una feina d'aquest tipus, i, per aquest motiu, hem hagut d'investigar i informar-nos sobre com elaborar-ho. Per tant, hem treballat de manera cooperativa, ajudant-nos les unes a les altres en tot moment, davant tots els dubtes tecnològics que ens han sorgit. D'aquesta manera, per a nosaltres ha sigut un procés constant d'exploració, en el qual hem invertit temps i esforç. 

En general, l'ús d'aquest tipus de tecnologia ha sigut un poc complicat: en primer lloc, per la novetat; i en segon lloc, perquè no són eines tan simples com les que estem acostumades a utilitzar. Però, finalment, estem satisfetes amb el resultat, i, sobretot, amb la formació i els aprenentatges que hem adquirit durant el procés de creació de la nostra ràdio rajola.

Finalment, encara que ha sigut una tasca molt dura, com diu Jordi: "això és aprendre".

Vos convidem a

• bussejar en la nostra web 
  http://www.wix.com/laradiorajola/radiorajola 
   
• fer un ull al making off i poder comprovar com treballen les futures mestres d'infantil
   
• escoltar el primer programa

Mi primera transmisión en Spreaker

Ah!! ja sabeu la importància dels comentaris en un blog. Són activadors d'aprenentetge, de reflexions, d'energia per seguir el mateix camí o burcar un de millor...

Animeu-vos!!!

... fins la pròxima, crec que va de vídeo...

Una "xicoteta" mostra de REALISME PUR

Comence aquesta reflexió després de deixar reposar les emocions i sentiments que vaig poder viure el dia 16 d'abril en el 25è aniversari de la Informàtica a l'escola 2.5, en la Universitat Jaume I. Després del magnífic post de la companya Carmen Lleó, felicitats !!!, és realment descriptiu d'allò que vam poder viure els allí presents. Jo tractaré de recollir les reflexions més personals que em porten a analitzar aquesta conferència.

Començaré partint pel final d'un post, Hablemos de Emotionware, de Mª Carmen Devesa, realitzat en el seu blog ticaprendijaje, la qual per concloure, cita a Freinet :

"No podéis preparar a vuestros alumnos para que construyan mañana el mundo de sus sueños, si vosotros ya no creéis en esos sueños; no podéis prepararlos para la vida, si no creéis en ella; no podríais mostrar el camino, si os habéis sentado, cansados y desalentados en la encrucijada de los caminos." Celestin Freinet

Doncs, he triat aquest final pel fet que va ser el descobriment de Freinet, qui va fer replantejar-me la meua professió en el món ceràmic, per començar un nou camí obert a la vida, a la utopia de l'educació com a via de canvi social donant la paraula a l'alumnat. És ara, després de dos anys en la carrera, quan estic sentint que aquell esperit que vaig trobar en Freinet el puc reviure quan alguns docents tracten de fer brollar en nosaltres l'esperit, el sentiment de ser mestres. I va ser escoltant a Fernando García Páez, mestre del CEIP San Walabonso de Niebla (Huelva), quan vaig ser conscient que el motiu pel qual vaig deixar tot per l'educació estava més viu que mai.

Però, què va passar allí perquè tots els presents sentirem que una altra escola és possible? Doncs, una mostra de REALISME PUR. Fernando no ens va voler vendre la moto de l'optimisme i ens va dir que aquest, paraules textuals, NO CANVIA RES. D'entrada, ens va encoratjar a treballar amb allò que tenim en la nostra realitat educativa. L'educació no depèn plenament de les nostres accions, però tot allò que succeeix dintre de la nostra escola, sí!. 

Per tant, com dur-ho a terme? Les seves paraules van ser més pedagogia, més metodologia, més didàctica i menys tecnologia. Com?? menys tecnologia!!! Sí, companys! Les ferramentes estrela pel canvi no es basen en la tecnologia més sofisticada, aquestes les trobem al nostre cap i al nostre cor. Per tant, hem de partir dels principis fonamentals de l'educació per arribar a fer un ús més òptim de la tecnologia a l'aula, tot no val amb les TIC. Però quin pot ser el nostre punt de partida per a aconseguir-ho? Doncs, mantindre unida l'escola, l'educació i la vida i per suposat amb els alumnes com a protagonistes. Però, com? hem de teixir una xarxa, on tots siguen dependents de tots, implicant a cada membre amb activitats aparentment senzilles, però amb una tasca docent interna pròpia de la més alta tecnologia nipona. TOTS som necessaris en aquest tipus d'escola, així ens ho demostra el CEIP San Walabonso en la seua realitat educativa, on treballen amb actitud POSITIVA i on saben que per a aconseguir l'èxit és necessari la predisposició i implicació de tota la comunitat educativa. Aquesta escola ha aconseguit transmetre el missatge;

Moltes mans unides, encara que xicotetes, poden fer gran coses

Però, què fan tots units?

I utilitze “units” ja que les condicions del centre fan possible que mestres i alumnes compartisquen la sala de mestres per convertir-la en allò que el moment requerisca; la cafeteria més avantguardista de Niebla, un Karaoke amb la taula com a escenari per treballar la velocitat lectora dels alumnes, el centre tecnològic de la informació meteorològica del poble (un blog), entrevistes amb els avis, audiollibres per conèixer les obres de la literatura universal, videoconferències amb els amics de Benín (Àfrica), construir contes per ser contats i quan dic construir vull dir; redactar, dibuixar, escanejar, llegir, gravar, muntar, penjar-ho a la web del cole... i el més important, TOTS els seus noms apareixen en els títols de crèdit....no em direu que no vos agradaria ser a vosaltres l'autor, el tècnic de só, el dibuixant, el lector... Efectivament aquesta és la sala de mestres del San Walabonso, i tot ho comparteixen a través de la xarxa, es tracta d'anar sumant i no restant.

Ara estic segura que en aquest camí no estaré sola, atès que allí vaig poder sentir com hi ha un grup de docents que estan fent grup, on tots són igual a tots i ho comparteixen amb la resta. 

 

El més importat de tot és que ho saben transmetre als futurs mestres, felicitats!!!

http://laescuelitadecarmen.blogspot.com/

http://mcarmendevesa.blogspot.com/ 

http://www.juntadeandalucia.es/averroes/sanwalabonso/