21 de maig de 2011

Ara va de... vídeo!!, un spot per la UJI.

Per concloure aquesta aproximació a les noves tecnologies ens hem aplicat en l'àmbit dels vídeos. En aquest teníem total llibertat per fer-ho amb el mitjà que nosaltres decidírem. En el nostre cas, vam decidir basar-nos en la tècnica del stop motion, és a dir, realitzar-ho amb fotografies, i unir-ho en un vídeo. Per tant, es troba elaborat a partir de fotos, que s'uneixen de manera que es va creant moviment entre una i altra.

La idea sorgí de manera espontània durant una reunió de grup. En primer lloc, volíem que les qualitats de Google Apps s'arriméssim cap a aquest, com volent expressar les possibilitats i els avantatges d'aquest programa. I després pensarem en la idea de la fecundació, per relacionar-ho també amb un tema proper a l'alumnat jove de la universitat, que els cridés l'atenció. La idea era la mateixa, les qualitats de Google Apps s'aproximen, per ser conscient de les millores que ens pot suposar l'ús d'aquest mitjà.

Una vegada la idea va estar clara, ens posarem a treballar! Vam utilitzar una reflex i un trípode, amb la qual realitzarem aproximadament 300 fotografies. Quant a la música, hem de dir que teníem diverses opcions, però al final s'establí aquesta, que és lliure. Malgrat tot, agraïm a 400colps la seva informació en referent a una música que varen utilitzar en un taller de videocreació amb alumnes d'ESO, en el marc de la quinzena EACN. Escolteu-la, és força interessant:  The xx - VCR

Per últim, comentar que l'hem realitzat amb el programa windows movie maker i finalment una companya de classe ens va ajudar amb el programa Virtual dub i Atube catcher. El primer es va utilitzar per donar-li la velocitat desitjada al vídeo i el segon, per transformar el format de vídeo que ens donava el Windows movie maker i així adaptar-ho al Virtual dub.
A tall de recapitulació, ha estat una tasca diferent i novedosa per totes nosaltres, en la qual hem pogut experimentar amb noves ferramentes que ens obrin un nou camp per treballar dintre de l'aula amb el nostre futur alumnat.
En darrer terme, aquesta ha estat l'última tasca de L20 Noves tecnologies aplicades a l'educació. És clar, que ens queda molt per aprendre en aquest camp, però podem assegurar que els treballs realitzats ens han donat un perspectiva diferent de tot allò que podem fer si treballem en equip. Esperem que gaudiu del resultat tant com nosaltres ho varem fer durant la realització, tot i les dificultats trobades.
Ara ens toca preparar-nos pels exàmens finals.

Fins aviat!!




2 de maig de 2011

Eduquem per... llevar capes de ceba.


« Els nostres «mals alumnes» (alumnes considerats sense futur) no vénen mai sols a l’escola. Allò que entra a la classe és una ceba: capes de malestar, de por, de neguit, de rancúnia, de ràbia, de desitjós insatisfets, de renúncia furiosa, acumulades sobre un fons de passat vergonyós, de present amenaçador, de futur condemnat. Mireu-los, ja vénen, amb el seu cos a mig fer i la seva família a coll, a la motxilla. En realitat la classe no pot començar fins que no deixin el fardell a terra i no haguem pelat la ceba. Això és difícil d’explicar, però sovint n’hi ha prou amb una mirada, una paraula amable, una frase d’adult confiat, clar i estable, per dissoldre aquestes penes, alleugerir aquests esperits, instal·lar-los en un present rigorosament d’indicatiu.
Naturalment el benifet serà provisional, la ceba es recompondrà a la sortida i és clar que demà haurem de tornar-hi. Però ensenyar és això: és tornar a començar fins a la nostra necessària desaparició com a professors. Si no som capaços d’instal·lar els nostres alumnes en el present d’indicatiu de la nostra classe, si el nostre saber i el gust de dur-lo a la pràctica no agafen en aquests nois i noies, en el sentit botànic del verb, la seva existència trontollarà damunt dels sots d’una mancança indefinida. Es clar que no haurem estat els únics d’excavar aquestes clotades o de no haver-les sabut tapar, però igualment aquests homes i aquestes dones s’hauran passat un o més anys de la seva joventut aquí, asseguts davant nostre. I no és pas poca cosa, un any d’escola malmès és l’eternitat dins un pot de vidre. »
Mal d’escola, pàgines 60 i 61
© Daniel Pennac, 2007 © Editorial Empúries, 2008
       No em direu que no és per llegir-ho tots els matins...

1 de maig de 2011

Ara va de... una futura ràdio escolar.

Continuem l'activitat, ja fa temps vam preparar un projecte de ràdio, però... açò encara no ha acabat, el dimarts presentem el projecte al Consell Escolar. Esperem tindre èxit i trobar treball, com tots sabeu, el futur, en el món educatiu és un poc incert!!!

La realització d'aquesta tasca ens ha suposat un repte i una aventura, que ens ha fet aprendre i descobrir un món ple de possibilitats, en el qual cada component del grup s'ha pogut especialitzar per a després explicar-li-ho a la resta. Cap de nosaltres havia elaborat abans una feina d'aquest tipus, i, per aquest motiu, hem hagut d'investigar i informar-nos sobre com elaborar-ho. Per tant, hem treballat de manera cooperativa, ajudant-nos les unes a les altres en tot moment, davant tots els dubtes tecnològics que ens han sorgit. D'aquesta manera, per a nosaltres ha sigut un procés constant d'exploració, en el qual hem invertit temps i esforç. 

En general, l'ús d'aquest tipus de tecnologia ha sigut un poc complicat: en primer lloc, per la novetat; i en segon lloc, perquè no són eines tan simples com les que estem acostumades a utilitzar. Però, finalment, estem satisfetes amb el resultat, i, sobretot, amb la formació i els aprenentatges que hem adquirit durant el procés de creació de la nostra ràdio rajola.

Finalment, encara que ha sigut una tasca molt dura, com diu Jordi: "això és aprendre".
Vos convidem a

Mi primera transmisión en Spreaker

Ah!! ja sabeu la importància dels comentaris en un blog. Són activadors d'aprenentetge, de reflexions, d'energia per seguir el mateix camí o burcar un de millor...

Animeu-vos!!!
... fins la pròxima, crec que va de vídeo...