Analitzar
i reflexionar sobre quin és el camí... difícil o quasi
impossible? Doncs, tal volta per a molts ho és, però és necessari
fer-ho. Treballar des de l'àmbit educatiu requereix implicar-se i
formar-se per a fer-ho i sota el meu punt de vista, tot no val:(
Crec que em repetisc en altres
reflexions que he fet sobre l'aprenentatge. Però m'agrada pensar que
tots som a la universitat per anar un poc més allà, per créixer i
evolucionar en allò que ens fa sentir bé o almenys ens agrada. Ja
no dic ens apassiona (això és per a uns pocs privilegiats).

Perquè som humans i
evolucionem, som persones i creixem, som adults i ens transformen... Ho fem? Ho
hem de fer si volem interactuar i deixar empremta en aquesta societat
liquida que ens transporta, moltes vegades no saps on, ni com. Per
aquest fet, s'ha de recordar que no es tracta de realitzar gran
quantitat de tasques, es tracta d'indagar sobre com i què podem fer
per transformar-nos i transformar.
Per
a evidenciar aquesta reflexió vos deixe un enllaç al conte de la
Caputxeta Vermella de Perrault adaptat per un estudiant suec de
disseny gràfic.
Fa tres anys Tomas Nilsson ens va oferir una #versióquesorpren, ja m'agradaria a mi ser l'autora d'aquest conte.
Però,
qui sap?... I si el proper any em matricule en Disseny gràfic? I si ho
faig en Psicopedagogia? I si busque treball? I si... ? Tots hem de
reflexionar i analitzar sobre qui som, què pretenem i on volem
arribar envers la vida.
Si
més no, paga la pena intentar-ho! Cerquem com aprofitar allò que
ara transcorre davant nostre. La vida és efímera i mai més es
tornarà a repetir:(
Consol,
gràcies per compartir i #ferxarxa amb els/les alumnes:) i a @jordi_a
per convidar-me a viure noves experiències que et fan pensar i
reflexionar sobre el present i el futur.Il·ustració Receptes de pluja i sucre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada